Entrades

La plaça dels Arbres

Imatge
  Corrien els anys seixanta del segle passat, ha plogut molt des d’aleshores, els arbres eren moreres, la plaça rectangular, les moreres feien una fila, en un dels costats llargs a la part de la solana, La plaça era un lloc de reunió de la canalla del barri, no cal dir que quan era temps ens menjàvem les mores, els nois i les noies collíem les fulles per als cucs de seda, que teníem en capses de sabates amb forats a la part superior. La tallava pel mig el carrer que anava a les escoles, llavors hi havia l’escola de noies i l’escola de nois separades per un alt mur en una població de les Planes al Montsià: Santa Bàrbara. Mon pare hi tenia la fusteria, amb la serra i uns carrilets, que utilitzava per carregar-hi troncs grossos, que rodaven sobre quatre vies en paral·lel. Aquella mena de trenets era tota una atracció per amics i companys del barri o de l’escola. Era freqüent que hi haguessin troncs de pins a la plaça davant la porta de la serraria, o piles de llenya. En un altell de fus

Teoría del Dolor

Imatge
  Teoria del dolor en la llengua de Cervantes   TEORíA DEL DOLOR Cualquier dolor Se subsumirá En un dolor anterior En proporciones Equivalentes A la paz Proporcionada Por el dolor Preexistente Reduciendo La quietud En porcentajes Equivalentes A posibles Dolores futuros Integrados En el dolor universal

Fer Camí

Imatge
  Lladrucs de gos, remeis de curandera, queixes remenades amb sal, pebre roig als ulls, figures de llautó i de cartró pedra, qui pogués fondre’s com la boira en el paisatge. Present insà, futur incert, Passat imperfecte, com sempre; res a dir. Que podria dir que sonés cert, Veritable, Només una evident tautologia. Les mosques són mosques, El sol és el sol. Idees inútils per a cada dia. Fer camí, caminar impossible Sense trepitjar...   Lladrucs de gos, remeis de curandera, Queixes remenades amb   sal, Pebre roig als ulls. Figures de llautó i de cartró pedra, qui pogués fondre’s com la boira en el paisatge.

La Fi del Món

Imatge
  De petits, de tant en tant apareixia un profeta que pronosticava la fi del Món, aquella mateixa tarda, demà o la setmana que ve, esverant tot el ramat de galifardeus, la notícia anava difonent-se de boca orella, i quan arribava el moment del final de la terra, i la profecia no és complia, ningú podia asseverar, qui havia estat el primer en fer el desencertat pronòstic, ni el seu origen, passava el temps i una altra vegada es difonia amb la velocitat del llamp la mateixa falòrnia. Ara, de vell, en llegir les notícies, escoltar la televisió, o fer-me ressò de l’actualitat per la font que sigui tinc la impressió que em parlin del que em parlin, m’estan venent la fi del món, el succés més extraordinari i perillós de   conseqüències tan terribles que no s’havia vist mai fins ara. I la veritat és que coneixent una mica la història, gratant-li només la superfície trobem absolutament de tot i sovint catàstrofes que no viurem mai d’una intensitat desconeguda per nosaltres. La vida quotidiana

Tinta Xina

Imatge
  Tinc l’escriptori ple d’ampolles de Tinta Xina, veig que algunes estan mig buides. Plasmar una imatge amb tinta té les seves dificultats, em refereixo a mirar d’expressar-te amb línies i taques. No sempre surten com tu vols la tinta es rebel i va a la seva, costa domar-la, sempre hi ha un reguerall de més   o massa aigua, quan ho aconsegueixes és una satisfacció, les imatges amb tinta encara que senzilles tenen força expressió. Sempre et queda el dubte si l’esforç, la inversió de temps,   els fulls esguerrats han valgut la pena. Potser es que mai acabem de tenir una satisfacció plena d’allò que fem conscients que es impossible arribar a la perfecció.

El Sacrifici d'Andrei Tarkovsky

Imatge
  La pel·lícula Solaris va ser la primera notícia del director rus  Andrei Tarkovsky. Ahir se’m va creuar Tarkovsky, un d’aquests essers privilegiats que hom té fresc a la memòria, i vaig decidir veure una nova pel·lícula d’ell, la darrera, la que va dirigir quan sembla que ja era malat de càncer, tot un testament: El sacrifici de 1986 ( que podeu veure en aquest enllaç.  El Sacrifici ). Em va semblar una obra de teatre filmada, amb constants plans seqüència, on els actors interpretaven com extrets d’una obra de Beckett, també em va recordar l’ambient clos de Buñuel a El Angel Exterminador. I sobretot una reflexió sobre la vida d’un home que és a les portes de la mort. Una bona explicació per acabar de entendre-la  és en aquest vídeo en anglès, subtitulat en castellà:  Video

Un altre dia

Imatge
  Ja són molts al llarg d’aquesta pandèmia, de qui dia passa any empeny, avui hem anat tots tres a passejar la gossa, la Mel, per les afores de Santa seguint la ruta entre el parc de l’estany i la via del tren on solem veure conillets, si no hi ha massa cotxes aparcats amb gent fent rebombori. Després hem seguit pel camí vora la riera on hi ha un matoll que amaga un cau de conills, per on acostumen a pasturar un bon nombre de totes les mides. Avui només n’hi havia un de petitó que no volia amagar-se i es feia el valent arrecerat en un costat del matoll fins que s’ha apropat la Mel i l’ha fet amagar. Hem tornat a casa pels carrers de sempre amb una solana que ens ha fet cansar més del compte; ara que ve el bon temps haurem d’endarrerir les sortides amb la Mel quan el sol va baix. Aquí estem pendents de la segona dosi de l’AstraZeneca. A mi em toca a mitjans de Juliol, encara una llarga espera. I a l’Agost començarem a moure’ns: un viatge a León i una estada a la segona residència a Ulld